04/08/09
L’energia universal, l’energia divina, L’AMOR, es manifesta a través de l’ésser humà de forma espontània. Només cal que l’individu s’obri i vagi per la vida confiat, deixant fluir i fluint ell mateix amb els esdeveniments. Sense controlar ni jutjar, deixant de "pensar-ho tot”. La vida ja té cura del que cal en cada moment i facilita l’harmonia de totes les coses.
L’esperit que ho vivifica tot es manifesta contínuament i al marge de les nostres "decisions". No podem "decidir" estimar per que l’amor apareix i nosaltres en som testimonis però no creadors. La nostra única opció és si en gaudim i en som canal d’expressió o ens en desentenem i llavors no hi ha manifestació de cap mena.
Per tant, l’amor, el veritable Amor, ens depassa. Allò que anomenem amor habitualment és compassió, interès i fins i tot por… Ens agafem a algú, "l’estimem" a canvi de ser estimats: Això és dependència, aferrament, control… però no Amor.
Quan es manifesta L’AMOR a través nostre no ens n’adonem. Nosaltres només som el canal per on es manifesta. Nosaltres som el difusor d’aquesta energia però no els creadors. L’AMOR "estima" per mitjà de nosaltres. És com allò que diu: nosaltres no vivim és la Vida qui "ens viu". Som indispensables per a la manifestació però no som la manifestació.
El canal que nosaltres som tindria el símil d’un cable elèctric que connecta la font d’energia amb la bombeta o l’aparell que es posa en marxa en rebre-la. Nosaltres som el cable elèctric indispensable per a la transmissió i l’únic que ens cal és deixar lliure el pas, no bloquejar l’energia amb les nostres "intromissions", volent-ho controlar tot, dirigir-ho o, si més no, saber per què passa el que passa!
No tenim accés a la perspectiva global i per això no entenem moltes coses que passen. Si confiem en la vida segur que hi sortirem guanyant fent la nostra part, gaudint d’allò que tenim a l’abast i deixant que allò que ens sobrepassi… passi.
Deixem que les coses passin per que alguna finalitat tenen, encara que no la veiem.
L’energia universal, l’energia divina, L’AMOR, es manifesta a través de l’ésser humà de forma espontània. Només cal que l’individu s’obri i vagi per la vida confiat, deixant fluir i fluint ell mateix amb els esdeveniments. Sense controlar ni jutjar, deixant de "pensar-ho tot”. La vida ja té cura del que cal en cada moment i facilita l’harmonia de totes les coses.
L’esperit que ho vivifica tot es manifesta contínuament i al marge de les nostres "decisions". No podem "decidir" estimar per que l’amor apareix i nosaltres en som testimonis però no creadors. La nostra única opció és si en gaudim i en som canal d’expressió o ens en desentenem i llavors no hi ha manifestació de cap mena.
Per tant, l’amor, el veritable Amor, ens depassa. Allò que anomenem amor habitualment és compassió, interès i fins i tot por… Ens agafem a algú, "l’estimem" a canvi de ser estimats: Això és dependència, aferrament, control… però no Amor.
Quan es manifesta L’AMOR a través nostre no ens n’adonem. Nosaltres només som el canal per on es manifesta. Nosaltres som el difusor d’aquesta energia però no els creadors. L’AMOR "estima" per mitjà de nosaltres. És com allò que diu: nosaltres no vivim és la Vida qui "ens viu". Som indispensables per a la manifestació però no som la manifestació.
El canal que nosaltres som tindria el símil d’un cable elèctric que connecta la font d’energia amb la bombeta o l’aparell que es posa en marxa en rebre-la. Nosaltres som el cable elèctric indispensable per a la transmissió i l’únic que ens cal és deixar lliure el pas, no bloquejar l’energia amb les nostres "intromissions", volent-ho controlar tot, dirigir-ho o, si més no, saber per què passa el que passa!
No tenim accés a la perspectiva global i per això no entenem moltes coses que passen. Si confiem en la vida segur que hi sortirem guanyant fent la nostra part, gaudint d’allò que tenim a l’abast i deixant que allò que ens sobrepassi… passi.
Deixem que les coses passin per que alguna finalitat tenen, encara que no la veiem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario